PROJECTES 1911-1915

Al llarg dels estudis i cursos hi ha un esglaonament pel grau de complexitat dels exercicis, des dels més elementals (templets i panteons), fins als grans conjunts d’edificis religiosos o administratius.
S’accentua, amb els anys, l’interès pels edificis civils, representatius dels nous programes i de les demandes socials, enfront dels temes més abstractes i típicament retòrics.
S’arriba a l’època més “domenechiana” en què els projectes més coherents semblen arrelats a les necessitats d’una ciutat nova, que demana la definició formal del seu equipament públic.
Lluís Gallifa i Grenzner realitza el 1915 com a exàmen de revàlida, final de carrera, un projecte de termes públiques.