

01 Presentació
LLUÍS GALLIFA I GRENZNER.
LA FORMACIÓ D’UN ARQUITECTE (1906-1916)
Lluís Gallifa i Grenzner (1889-1963) va ser arquitecte municipal a l’Ajuntament de Mataró durant 43 anys, des de 1916, any en què acabà els estudis universitaris, fins a 1959, any de la seva jubilació.
Aquesta pàgina web ens acosta al seu procés de formació professional a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona entre els anys 1906 i 1916, dins del primer període de funcionament de l’Escola, creada el 1875 i situada al tercer pis de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Aquesta primera etapa de l’Escola s’inicia a l’època de la Restauració de la
monarquia espanyola i s’allarga fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial; és a dir, va de la consolidació del procés cultural de la Renaixença fins a la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
La formació dels arquitectes de principis del segle XX responia a un sistema d’ensenyament exhaustiu, fonamentat en el llenguatge gràfic i en els coneixements tècnics i històrics com a base de l’activitat projectista. Dirigia l’Escola Lluís Domènech i Montaner, que aportà nous horitzons a l’ensenyament dels arquitectes en fer possible l’arribada de la cultura tècnica i arquitectònica francesa i centreeuropea, la qual propicià el Modernisme, un projecte d’arquitectura amb personalitat pròpia a Catalunya.
Vers el 1910, l’hegemonia modernista començà a declinar i el claustre de professors de l’Escola inicià una renovació, que en pocs anys esdevindria profunda. El 1914 entrà en vigor un pla d’estudis nou i la carrera es va fer llarga i complexa per a la generació de Lluís Gallifa.
Heus aquí la mostra d’una selecció de 75 treballs d’entre els més de 375 que formen la col·lecció que la família Gallifa custodia del període de formació de l’arquitecte. Gràcies a aquesta col·lecció podem conèixer quina era la formació d’un estudiant d’arquitectura a principis del segle XX i quines influències va rebre Lluís Gallifa en aquest període d’aprenentatge, visibles en la seva llarga trajectòria com a arquitecte municipal.
02 Formació
03 Primer encàrrec
Acabem l’estudi de l’època de formació de l’arquitecte amb un dels primers treballs que va realitzar per encàrrec de la parròquia de Santa Maria l’any 1917, conjuntament amb el seu mestre i amic, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch: l’estudi de l’estabilitat de la volta de Santa Maria.




04 Notes biogràfiques

1889. Neix a Mataró el 25 d’agost a la casa núm. 27 del Carreró, fruit del matrimoni format per Josep Gallifa i Ballot, advocat, i Rosa Grenzner i Xipell, mestressa de casa. Era el cinquè de set fills: Manuel, Pilar, Josep Maria, Mercè (morta prematurament), Lluís , Mercè i Antoni.
1895. Comença l’ensenyament primari a l’escola dels Germans Maristes, al carrer de Sant Simó núm. 4, després al núm. 13.
1900. Cursa el batxillerat al col·legi Valldemia, també dels Germans Maristes.
1906. Inicia la carrera d’arquitectura a la Universitat de Barcelona.
1915. El dia 20 de desembre presenta el projecte de revàlida, final de carrera, i obté el títol d’arquitecte el març de 1916.
1916. Entra a l’Ajuntament de Mataró com a arquitecte municipal suplent.
1917. És nomenat arquitecte municipal interí i l’any següent assoleix, mitjançant concurs, el càrrec d’arquitecte municipal en propietat. També tingué el mateix ofici al municipi de La Roca i al d’Argentona, mentre que al de Sant Genís de Vilassar hi accedí el 1919.
1924. Contrau matrimoni amb la barcelonina Rosalia Planas i Ferrer. Fixen la seva residència i el despatx a la casa del carrer de Bonaire núm. 23 de Mataró. El matrimoni tingué quatre fills: Maria Rosa, Montserrat, Lluís Maria i Roser.
1916-1959. Involucrat de ple en les tasques d’arquitecte, prodigà els seus esforços a favor d’aquelles poblacions on treballà, principalment a Mataró, amb la labor conjunta amb els companys i col·laboradors de l’Oficina Tècnica i la Ponència de Foment, feina que compaginà amb la seva tasca com a professor de tecnologia de la construcció a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i com a Cap del Cos de Bombers de la ciutat.
1959. Rep la jubilació l’any 1959. Deixa enrere, així, 43 anys de treball ininterromput per al municipi de Mataró a les ordres de vint alcaldes i dels respectius consistoris.
1963. Superada una operació quirúrgica, mor de forma inesperada el 12 de juliol de 1963, als 73 anys d’edat.

Textos i comisariat de l'exposició: Mariona Gallifa i Rosanas
Fotografia: Toni M.C. Canal i Vila
Impressió: Habemus, Mataró
Disseny gràfic: Lluís Gallifa i Rosanas